RAMELLS ASSESSORS CONSULTORS, S.L.

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

Novetats fiscals que es contenen en la LPGE per al 2018

En números passats s’han exposat les modificacions introduïdes en els reglaments de determinats impostos, així com aquelles operades sobre els reglaments de desenvolupament dels procediments tributaris. En la mesura en què el 4 de juliol de 2018 passat es va publicar la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2018, que introdueix determinades modificacions tributàries, considerem necessari fer un incís per a donar entrada a l’exegesi de les novetats que conté aquesta Llei.

El passat 4 de juliol de 2018 es publicava en el BOE la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2018.

I. UNA LLEI DE PRESSUPOSTOS ATÍPICA

Convé tenir present que, en matèria tributària, l’apartat 7 de l’article 134 de la Constitució disposa que la Llei de Pressupostos no pot crear tributs, però sí que pot modificar-los quan una Llei tributària substantiva així ho prevegi. Per aquest motiu, la Llei que analitzarem, pel fet que introdueix les modificacions que s’exposaran en els punts següents, regula únicament, a més del seu contingut necessari, aquelles disposicions que respecten la doctrina del Tribunal Constitucional sobre el contingut eventual que poden contenir les lleis de pressupostos.

En aquest cas, per motius de caràcter polític que no són objecte del nostre estudi, no ha estat presentat davant el Congrés dels Diputats l’Avantprojecte de LPGE per al 2018 per part del Govern almenys tres mesos abans de l’expiració dels corresponents a l’exercici 2017, tal com estableix l’article 134.3 CE. Davant d’aquesta situació va resultar de plena aplicació l’apartat 4 del precepte esmentat, que, expressament, assenyala que si la Llei de Pressupostos no s’aprovés abans del primer dia de l’exercici econòmic corresponent, es consideraran automàticament prorrogats els Pressupostos de l’exercici fins a l’aprovació dels nous.

La redacció de la Llei persegueix aconseguir una millor racionalització del procés pressupostari i, a aquest efecte, pretén seguir reduint el dèficit públic i complir els compromisos de consolidació fiscal amb la Unió Europea, en un context de creixement econòmic, d’increment dels recursos tributaris i de confiança dels mercats a Espanya.

És el Títol VI de la Llei, intitulat “Normes tributàries”, el que recull les diverses mesures en aquesta matèria, modificant la regulació de determinats preceptes en relació amb els diferents impostos que conformen el nostre sistema tributari. Així les coses, es veuen afectades per les mesures introduïdes per la LPGE 2018 l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, l’Impost sobre Societats, l’Impost sobre el Valor Afegit, l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, els impostos especials i, en menor manera, els impostos locals -modificant determinades tarifes de l’IAE-, així com determinades taxes.

Per raons no només d’espai, sinó també d’interès, ens centrarem en les modificacions operades en les principals figures impositives del nostre ordenament. I, entre aquestes, analitzarem aquelles que considerem de més interès. En un altre ordre de coses, tenint en compte que la Llei estableix diferents dates d’entrada en vigor de les mesures que recull, indicarem expressament la data d’entrada en vigor de cadascuna.

II. MODIFICACIONS EN L’ÀMBIT DE L’IRPF

1. Increment de la reducció per rendiments del treball

La Llei modifica l’article 20 LIRPF i a partir del 5-7-2018 els contribuents amb rendiments nets del treball inferiors a 16.825 € que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les del treball superior a 6.500 €, minoraran el rendiment net del treball en les quanties següents:

a) Contribuents amb rendiments nets del treball iguals o inferiors a 13.115 €: 5.565 € anuals.

b) Contribuents amb rendiments nets del treball compresos entre 13.115 i 16.825 €: 5.565 € menys el resultat de multiplicar per 1,5 la diferència entre el rendiment del treball i 13.115 € anuals.

Conscient el legislador que la modificació d’aquestes quantitats a l’alça tindrà reflex en una reducció de la tributació per aquest impost, es veu en l’obligació de modificar al seu torn el càlcul de les retencions per adequar-ne la quantificació a la nova regulació. A aquest efecte es crea la disposició addicional quaranta-setena, que crea un règim transitori en els termes que a continuació s’exposaran, per al càlcul de la reducció:

Quan l’impost s’hagués meritat amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei de Pressupostos Generales de l’Estat per a l’any 2018, la reducció per obtenció de rendiments del treball serà la prevista en la normativa vigent a 31-12-2017.

En canvi, quan l’impost es meriti a partir del 5-7-2018, la reducció per obtenció de rendiments del treball sumarà les magnituds següents:

a. La quantia derivada de l’aplicació de la normativa vigent el 31-12-2017.

b. Més la meitat de la diferència positiva resultant de minorar l’import de la reducció per obtenció de rendiments del treball aplicant la normativa vigent l’1-1-2019, en la quantia de la reducció calculada segons la normativa vigent el 31-12-2017.

Amb això, a partir del 5-7-2018, per a calcular el tipus de retenció o ingrés a compte a practicar sobre els rendiments que se satisfacin o s’abonin a partir d’aquesta data, s’aplicarà la normativa vigent el 31-12-2017, amb les especialitats següents:

Els límits quantitatius excloents de l’obligació de retenir seran:

En el cas de pensions o havers passius de Seguretat Social o prestacions o subsidis per desocupació, els límits quantitatius excloents de l’obligació de retenir passen a ser els següents:

El tipus de retenció es regularitzarà d’acord amb el que s’indica en els paràgrafs anteriors en els primers rendiments del treball que se satisfacin o abonin a partir del 5-7-2018, si bé el pagador de les rendes o rendiments podrà optar per regularitzar el tipus de retenció en els primers rendiments del treball que se satisfacin o s’abonin a partir del mes següent a l’entrada en vigor de la Llei. A aquests efectes, el tipus de retenció o ingrés a compte per practicar sobre els rendiments del treball satisfets amb anterioritat a aquesta data es determinarà prenent en consideració la normativa vigent el 31-12-2017.

2. Increment de deduccions

2.1. Deducció per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla

Amb efectes des de l’1-1-2018 i amb vigència indefinida, els contribuents que tinguin la residència habitual i efectiva a Ceuta o Melilla o que obtinguin rendes obtingudes en aquestes ciutats fins i tot sense ser-ne residents, es deduiran el 60% de la part de la suma de les quotes íntegres estatal i autonòmica que correspongui proporcionalment a les rendes computades per a la determinació de les bases liquidables que haguessin estat obtingudes en aquelles. Fins a la modificació operada per la Llei de Pressupostos el percentatge era del 50%.

La modificació del percentatge incrementant-lo fins al 60% comporta que s’adapti també el sistema de retencions.

2.2. Deducció per maternitat

A la deducció per maternitat tal qual la coneixíem, s’afegeix un nou supòsit que incrementa la seva quantia. Així les coses, a més de els 1.200 € anuals per cada fill menor de tres anys a què es tenia dret, s’afegeix la possibilitat d’incrementar l’import de la deducció fins en 1.000 € addicionals quan el contribuent que hi tingui dret hagués satisfet en el període impositiu despeses de custòdia del fill menor de tres anys en guarderies o centres d’educació infantil autoritzats.

La Llei preveu expressament que en el període impositiu en què el fill menor compleixi tres anys, l’increment previst en aquest apartat podrà resultar d’aplicació respecte de les despeses incorregudes amb posterioritat al compliment d’aquesta edat fins al mes anterior a aquell en què pugui començar el segon cicle d’educació infantil.

La modificació introduïda en la LIRPF aclareix què s’ha d’entendre per despeses de custòdia, citant expressament les quantitats satisfetes a guarderies i centres d’educació infantil per la preinscripció i matrícula d’aquests menors, l’assistència, en horari general i ampliat, i l’alimentació, sempre que s’hagen produït per mesos complets i no tinguessin la consideració de rendiments del treball en espècie exempts.

L’increment de la deducció es calcularà de forma proporcional al nombre de mesos en què es compleixin tots els requisits per a tenir dret a la deducció per maternitat, excepte el relatiu al fet que sigui menor de tres anys en els mesos posteriors al compliment dels tres anys, fins al mes anterior a aquell en què pugui començar el segon cicle d’educació infantil. Com a límit per a cada fill tindrà els imports següents:

Les cotitzacions i quotes totals a la Seguretat Social i Mutualitats meritades en cada període impositiu amb posterioritat al naixement o adopció.

L’import total de la despesa efectiva no subvencionada satisfeta en aquest període a la guarderia o el centre educatiu en relació amb aquest fill.

A l’efecte del càlcul d’aquests límits es computaran les cotitzacions i quotes pels seus imports íntegres, sense prendre en consideració les bonificacions que poguessin correspondre.

En la mesura en què no s’indica expressament, no es podrà obtenir l’abonament anticipat de la deducció incrementada.

2.3. Deduccions per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec

Amb data d’efecte el 5-7-2018, els contribuents que desenvolupin una activitat per compte propi o d’altri, per la qual estiguin donats d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat, podran minorar la quota diferencial de l’impost o, quan quedin enquadrats en algun dels supòsits següents, en les quanties que s’indiquen tot seguit:

Per ser un ascendent, o un germà orfe de pare i mare, que formi part d’una família nombrosa.

Per ser un ascendent separat legalment, o sense vincle matrimonial, amb dos fills sense dret a percebre anualitats per aliments i per aquells a què tingui dret a la totalitat del mínim per descendents.

Fins a 1.200 € anuals. Aquesta deducció s’incrementarà en un 100 % en cas de famílies nombroses de categoria especial.

Les quanties que acabem d’indicar podran incrementar-se fins en 600 € anuals per cadascun dels fills que formin part de la família nombrosa que excedeixi del nombre mínim de fills exigit perquè aquesta família hagi adquirit la condició de família nombrosa de categoria general o especial, segons correspongui.

D’altra banda, s’hi incorpora un nou supòsit al qual resultarà aplicable la deducció, previst per al cònjuge no separat legalment amb discapacitat, sempre que no tingui rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 € ni generi el dret a les deduccions per descendent amb discapacitat o ascendent amb discapacitat amb dret a l’aplicació del mínim, fins a 1.200 € anuals.

En relació amb les dues modificacions es tindran en compte les regles següents:

a) A l’efecte del còmput del nombre de mesos per al càlcul de l’import de la deducció, l’estat civil del contribuent i el nombre de fills que excedeixi del nombre mínim de fills exigit perquè la família hagi adquirit la condició de família nombrosa de categoria general o especial, es determinaran d’acord amb la situació existent l’últim dia de cada mes.

b) L’import de l’abonament mensual de la deducció de forma anticipada per cònjuge no separat o legalment amb discapacitat serà de 100 €. Perquè aquesta opció sigui possible, la quantia de les rendes anuals a prendre en consideració seran la corresponent a l’últim període impositiu el termini de presentació d’autoliquidació del qual hagués acabat al començament de l’exercici en què se’n sol·licita l’abonament anticipat.

c) En el supòsit de famílies nombroses, la quantia de la deducció s’incrementarà en 50 € mensuals per cada un dels fills que formin part de la família nombrosa, que excedeixi del nombre mínim de fills exigit perquè aquesta família hagi adquirit la condició de família nombrosa de categoria general o especial, segons correspongui.

2.4. Deducció per inversió en empreses de creació nova o recent

Amb efectes des de l’1-1-2018 i vigència indefinida, els contribuents podran deduir-se el 30 % de les quantitats satisfetes en el període de què es tracti -s’incrementa un 10 % per la subscripció d’accions o participacions en empreses de creació nova o recent que compleixin els requisits legals (article 68.1.2n i 3r LIRPF)-.

La base màxima de deducció serà de 60.000 € anuals (abans eren 50.000 €) i estarà formada pel valor d’adquisició de les accions o participacions subscrites.

2.5. Deducció aplicable a les unitats familiars formades per residents fiscals en Estats membres de l’OE o de l’EEE

Amb efectes des de 1-1-2018 i vigència indefinida, s’afegeix una DA 48a en la LIRPF, aplicable a les unitats familiars integrades pels cònjuges no separats legalment i els seus fills (menors i majors d’edat incapacitats o amb pàtria potestat prorrogada). A aquest efecte es disposa que les unitats familiars en les quals un dels cònjuges sigui contribuent de l’IRPF espanyol i l’altre sigui resident en un altre Estat membre de la UE o de l’EEE amb el qual existeixi un intercanvi d’informació tributària, els contribuents per l’IRPF podran deduir de la quota íntegra que correspon a la seva declaració individual, el resultat d’efectuar les operacions següents:

1. Se sumaran les quotes íntegres estatal i autonòmica minorades en les deduccions estatals i autonòmiques dels membres de la unitat familiar contribuents per l’impost espanyol, juntament amb les quotes de l’Impost sobre la Renda de no Residents corresponents a les rendes obtingudes en territori espanyol en aquest mateix període impositiu per la resta de membres de la unitat familiar.

2. Es determinarà la quota líquida total d’aquest impost que hagués resultat si s’hagués pogut optar per tributar conjuntament amb la resta de membres de la unitat familiar. Per a aquest càlcul només es tindran en compte la part de les rendes positives dels membres no residents integrats en la unitat familiar que excedeixin de les rendes negatives obtingudes per aquests últims.

3. Les magnituds anteriors es restaran entre si, de tal manera que quan aquesta diferència sigui negativa, la quantitat per computar serà zero, i quan la diferència sigui positiva es deduirà de la quota íntegra estatal i autonòmica, una vegada efectuades les deduccions estatals i autonòmiques, la diferència esmentada.

La nova deducció pretén adequar l’IRPF al Dret comunitari, establint una deducció sobre la quota a favor d’aquells contribuents els membres restants de la unitat familiar dels quals resideixin en un altre Estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu; circumstància que els impedeix presentar declaració conjunta.

Amb aquesta nova regla s’equipara la quota per pagar a la que hagués suportat en el cas que tots els membres de la unitat familiar haguessin estat residents fiscals a Espanya.

2.6. Obligació de declarar

Amb data 1-1-2018 es modifica la redacció de l’article 96 LIRPF, donant entrada a nous límits quantitatius per a la configuració de l’obligació de declarar per l’impost. La nova redacció indica que no hauran de declarar els contribuents que obtinguin rendes procedents exclusivament de determinades fonts, en tributació individual o conjunta. En la lletra c de l’apartat 2 s’indica ara que no tindran obligació de declarar els qui obtinguin rendes immobiliàries imputades, rendiments íntegres del capital mobiliari no subjectes a retenció derivats de Lletres del Tresor i subvencions per a l’adquisició d’habitatges protegits o de preu taxat i, aquesta és la novetat, altres guanys patrimonials derivats d’ajudes públiques, amb el límit conjunt de 1.000 € anuals.

En un altre ordre de coses, però sempre dins del àmbit de l’obligació de declarar, es dona nova redacció a l’apartat 3 de l’article 96 LIRPF, de manera que el límit excloent de l’obligació de declarar en el cas de percebre rendiments del treball quan procedeixin de més d’un pagador, es percebin pensions compensatòries del cònjuge o anualitats per aliments, el pagador no estigui obligat a retenir o siguin rendiments subjectes a tipus fix de retenció, s’eleva a 14.000 € anuals.

Per últim, en la mesura que la modificació normativa s’ha produït el mes de juliol de 2018, la Llei de Pressupostos introdueix la DT 34a, que disposa que, per als supòsits en què l’impost corresponent a l’any 2018 s’hagués meritat a partir de l’entrada en vigor de la LPGE per a l’any 2018, el límit de 14.000 € serà de 12.643 €. Aquesta mesura s’adreça als contribuents de l’impost morts amb posterioritat al 5-7-2018.

2.7. Modificació del gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes

Amb efectes des del 5-7-2018, es modifica l’apartat 2 de la DA 33a LIRPF, que passa disposar ara que estaran exempts del gravamen especial els premis amb un import íntegre igual o inferior a 40.000 €.

S’afegeix la DT 35a a la LIRPF, que disposa d’un règim escalonat d’aplicació temporal del que es preveu en la regulació vigent ara. Així les coses:

L’any 2018, els premis derivats de jocs celebrats amb anterioritat a l’entrada en vigor de la LPGE, estaran exempts del gravamen especial en la quantia prevista en la seva redacció vigent el 31-12-2017. Això és, igual o inferior a 10.000 €.

L’any 2019, estaran exempts del gravamen especial els premis derivats de jocs en quantia igual o inferior a 20.000 €.

L’any 2020 i següents estaran exempts del gravamen especial els premis derivats de jocs en quantia igual o inferior a 40.000 €.

III. MODIFICACIONS EN L’ÀMBIT DE L’IS

1. Modificació de la reducció de les rendes procedents de determinats actius intangibles

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1-1-2018 i vigència indefinida, es modifica la reducció de les rendes procedents de determinats actius intangibles i el seu règim transitori, per a adaptar-ne la regulació als acords adoptats en el si de la UE i de l’OCDE respecte dels “patent box”, en particular per a observar el que s’estableix en el Pla BEPS de l’OCDE, que recull l’anomenat “nexus approach” o criteri del nexe, com a criteri per a configurar un règim preferencial d’intangibles que no resulti perjudicial segons aquest estàndard internacional.

La LPGE modifica l’article 23.1 LIS, delimitant quines rendes tindran dret a beneficiar-se de la reducció, ja que estableix que les rendes positives procedents de la cessió del dret d’ús o d’explotació de patents, models d’utilitat, certificats complementaris de protecció de medicaments i de productes fitosanitaris, dibuixos i models, legalment protegits, que derivin d’activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica i programari avançat registrat que derivi d’activitats de recerca i desenvolupament, tindran dret a una reducció en la base imposable en el percentatge que resulti de multiplicar per un 60% el resultat del coeficient següent:

En el numerador, les despeses incorregudes per l’entitat cedent relacionades directament amb la creació de l’actiu, incloses les derivades de la subcontractació amb tercers no vinculats amb aquella. Aquestes despeses s’incrementaran en un 30 %, sense que, en cap cas, el numerador no pugui superar l’import del denominador.

En el denominador, les despeses incorregudes per l’entitat cedent relacionades directament amb la creació de l’actiu i, com a novetat, també s’hi inclouran les que derivin de la subcontractació tant amb tercers no vinculats amb aquella com amb persones o entitats vinculades amb aquella i de l’adquisició de l’actiu.

La reducció prevista en els termes modificats per la Llei de Pressupostos també resultarà aplicable a les rendes positives procedents de la transmissió dels actius intangibles que s’hi refereixen, quan aquesta transmissió es faci entre entitats que no tinguin la condició de vinculades.

S’hi introdueix un nou apartat 2 que disposa que tindran la consideració de rendes positives susceptibles de reducció els ingressos procedents de la cessió del dret d’ús o d’explotació dels actius i les rendes positives procedents de la seva transmissió, que superin la suma de les despeses incorregudes per l’entitat relacionades directament amb la creació dels actius que no haguessin estat incorporats al valor d’aquests, de les quantitats deduïdes per amortització en relació amb els actius, i d’aquelles despeses relacionades amb els actius integrats en la base imposable.

En cas que en un període impositiu s’obtinguin rendes negatives i en períodes impositius anteriors l’entitat hagués obtingut rendes positives a les quals hagués aplicat la reducció que estem tractant, la renda negativa d’aquest període impositiu es reduirà en el percentatge que resulti del quocient indicat més amunt. I això s’aplicarà en tant que les rendes negatives no superin l’import de les rendes positives integrades en períodes impositius anteriors aplicant aquesta reducció. L’excés s’integrarà en la totalitat en la base imposable i les rendes positives obtingudes en un període impositiu posterior s’integraran en la totalitat fins a aquest import, de manera que es podrà aplicar a l’excés el percentatge que resulti de l’aplicació del quocient a què ens hem referit més amunt.

2. Modificació de les facultats de l’Administració per a determinar la BI i altres elements tributaris

Amb efectes des del dia 5-7-2018 es modifica l’article 131 LIS que incorpora un apartat 2 a aquest article, a partir del qual s’amplien les competències de l’Administració tributària per a comprovar el dret a la conversió d’actius per impost diferit en crèdit exigible enfront de l’Administració tributària. S’estableix que, en el cas del dret a la conversió d’actius per impost diferit en crèdit exigible contra l’Administració tributària, aquesta podrà comprovar qualsevol de les circumstàncies determinants d’aquesta conversió, en particular les pèrdues comptables.

3. Modificació del règim legal de pagaments fraccionats

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1-1-2018 i amb vigència indefinida, es modifica la DA 14a LIS i es procedeix a exceptuar les entitats de capital-risc de l’obligació d’efectuar el pagament fraccionat mínim aplicable a les grans empreses, pel que fa a les seves rendes exemptes; tot això amb la intenció de corregir l’actual asimetria respecte del tractament donat a altres entitats amb tributació baixa.

4. Assignació de quantitats a activitats d’interès general considerades d’interès social

La DA 103a introdueix l’assignació de quantitats a activitats d’interès general considerades d’interès social. A aquest efecte, es disposa que l’Estat destinarà a subvencionar activitats d’interès general considerades d’interès social, el 0,7 % de la quota íntegra de l’Impost de Societats corresponent als contribuents el període impositiu dels quals hagués finalitzat a partir del 5-7-2018, que manifestin la seva voluntat en aquest sentit.

IV. MODIFICACIONS EN L’ÀMBIT De L’IP

En l’Impost sobre el Patrimoni, a fi de contribuir a la reducció del dèficit públic, es prorroga durant l’any 2018 l’exigència del seu gravamen. L’Impost sobre el Patrimoni es va establir per la Llei 19/1991, de 6 de juny, i va ser exigible materialment fins a l’entrada en vigor de la Llei 4/2008, de 23 de desembre, per la qual se suprimeix el gravamen de l’Impost sobre el Patrimoni, es generalitza el sistema de devolució mensual en l’Impost sobre el Valor Afegit i s’introdueixen altres modificacions en la normativa tributària. Aquesta norma, sense derogar-lo, va eliminar l’obligació efectiva de contribuir per l’Impost sobre el Patrimoni, entre altres raons per haver disminuït la seva capacitat redistributiva ja que gravava principalment patrimonis mitjans. El Reial Decret Llei 13/2011 va restablir l’impost de forma temporal per als exercicis 2011 i 2012, si bé s’ha ampliat a tots els exercicis des d’aquell moment.

La Llei de Pressupostos prorroga la vigència de l’exigència de l’impost per a l’any 2018.

V. ALTRES QÜESTIONS INCORPORADES EN LA LLEI DE PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT PER A l’ANY 2018

1. IPREM 2018

L’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) tindrà les quantitats següents durant el 2018: IPREM diari, 17,93 €; IPREM mensual, 537,84 € i IPREM anual, 6.454,03 €. En els supòsits en què la referència al salari mínim interprofessional ha estat substituïda per la referència a l’IPREM, la quantia anual d’aquest indicador serà de 7.519,59 € quan les normes corresponents es refereixin al salari mínim interprofessional en còmput anual, tret que expressament excloguessin les pagues extraordinàries; en aquest cas, la quantia serà de 6.454,03 €.

2. Projecte de llei sobre impost de serveis digitals

Es disposa en la Llei que el Govern trametrà a les Corts Generals, en els tres mesos següents a partir de l’aprovació de la Llei de Pressupostos, un Projecte de Llei que reguli un nou impost sobre determinats serveis digitals, basat en la proposta d’Impost sobre Serveis Digitals presentada per la Comissió Europea el 21 de març de 2018.

3. Modificació del TR de la Llei del Cadastre Immobiliari

Amb data 5-7-2018, es modifica el TR de la Llei del Cadastre per a donar entrada al desenvolupament del valor de referència de mercat. La Direcció General del Cadastre estimarà de forma objectiva, per a cada bé immoble i a partir de les dades que obren en el Cadastre, el seu valor de referència de mercat, entenent com a tal el resultant de l’anàlisi dels preus comunicats pels fedataris públics en les transaccions immobiliàries efectuades, contrastats amb les restants fonts d’informació de què disposi.

A aquests efectes, elaborarà un mapa de valors que contindrà la delimitació d’àmbits territorials homogenis de valoració, als quals assignarà mòduls de valor dels productes immobiliaris representatius en aquests àmbits, i que es publicarà amb periodicitat mínima anual, prèvia resolució, a la seu electrònica de la Direcció General del Cadastre.