El càlcul del patrimoni net davant la COVID-19

Només als efectes de determinar la concurrència de la causa de dissolució prevista en l’article 363.1.e) del TRLSC, no es tindran en consideració les pèrdues d’aquest exercici 2020. Si en l’exercici 2021 hi ha pèrdues que redueixin aquest patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, caldrà que els administradors convoquin, o que qualsevol soci ho sol·liciti en el termini de dos mesos, comptadors des del tancament de l’exercici conforme a l’article 365 del TRLSC, la celebració de Junta per a dissoldre la societat, tret que s’augmenti o es redueixi el capital en la mesura suficient.

Amb motiu de la crisi del 2008, i de manera transitòria, la disposició addicional única del Reial decret llei 10/2008 va establir que únicament als efectes de la determinació de les pèrdues per a la reducció obligatòria de capital regulada en l’article 327 de la Llei de societats de capital aprovada pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol i per a la dissolució prevista en l’article 363.1.e) de la citada llei, no es computarien les pèrdues per deteriorament reconegudes en els comptes anuals derivats de determinats actius.

Durant un seminari web organitzat pel Consell General d’Economistes d’Espanya sobre les implicacions de la crisi del coronavirus en l’àmbit de la comptabilitat i de l’auditoria a Espanya el 22 d’abril de 2020, Santiago Durán Domínguez, president de l’ICAC, va ser consultat sobre si l’ICAC tenia pensat proposar l’aprovació d’una mesura semblant davant els més que probables deterioraments que es generaran amb motiu de la paralització de l’activitat econòmica produïda per la pandèmia de la COVID-19. El president de l’ICAC va respondre que estaven analitzant totes les opcions i que es tindria en compte una mesura en aquest sentit.

Doncs bé, sembla que es va recollir el guant, ja que el Reial decret llei 16/2020, de 28 d’abril, de mesures processals i organitzatives per a fer front a la COVID-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia, preveu una norma transitòria en aquest sentit. Així, l’article 18, Suspensió de la causa de dissolució per pèrdues, estableix el següent:

1. Únicament als efectes de determinar la concurrència de la causa de dissolució prevista en l’article 363.1 e) del Text refós de la Llei de societats de capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, no es tindran en consideració les pèrdues d’aquest exercici 2020. Si en el resultat de l’exercici 2021 s’apreciessin pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, caldrà que els administradors convoquin, o que ho sol·liciti qualsevol soci en el termini de dos mesos comptadors des del tancament de l’exercici d’acord amb l’article 365 de la citada Llei, la celebració de Junta per a procedir a la dissolució de la societat, tret que s’augmenti o es redueixi el capital en la mesura suficient.

2. El que es disposa en l’apartat anterior s’entén sense perjudici del deure de sol·licitar la declaració de concurs d’acord amb el que s’estableix en aquest Reial decret llei.

CONCEPTE I CÀLCUL DEL PATRIMONI NET

Recordem que la Resolució de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital, desenvolupant el que indica el PGC, estableix el següent en l’article 3:

— El patrimoni net constitueix la part residual dels actius de l’empresa, una vegada deduïts tots els seus passius. Inclou les aportacions efectuades, ja sigui en el moment de la constitució de la societat o en altres de posteriors, pels seus socis o propietaris, que no tinguin la consideració de passius, així com els resultats acumulats o altres variacions que l’afectin. S’entén per resultats acumulats o altres variacions que l’afectin, els ingressos i despeses de l’exercici i dels exercicis anteriors que no s’hagin distribuït.

— A l’efecte de decidir si és procedent la distribució de beneficis, o de determinar si concorre la causa de reducció obligatòria de capital social o de dissolució obligatòria per pèrdues d’acord amb el que es disposa en el Text refós de la Llei de societats de capital, es considerarà patrimoni net l’import que es qualifiqui com a tal conforme als criteris per a confeccionar els comptes anuals, incrementat en l’import del capital social subscrit no exigit, així com en l’import del nominal i de les primes d’emissió o assumpció del capital social subscrit que estigui registrat comptablement com a passiu. També a aquests efectes, els ajustos per canvis de valor originats en operacions de cobertura de fluxos d’efectiu pendents d’imputar al compte de pèrdues i guanys no es consideraran patrimoni net.

— Els préstecs participatius es presenten en el passiu del balanç si compleixen la definició de passiu inclosa en l’apartat 3 d’aquest article, però es consideraran patrimoni net a l’efecte de determinar si concorren les causes de reducció obligatòria de capital social o de dissolució obligatòria per pèrdues regulades en el text refós de la Llei de societats de capital.

MESURES TRANSITÒRIES QUE S’HAN ANAT ADOPTANT

No obstant la regla general que hem vist, al llarg dels últims anys s’han anat adoptant una sèrie de regles especials de caràcter transitori.

2008

La disposició addicional única del Reial decret llei 10/2008 va establir que únicament als efectes de la determinació de les pèrdues per a la reducció obligatòria de capital regulada en l’article 327 de la Llei de societats de capital aprovada pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol i per a la dissolució prevista en l’article 363.1.e) de la citada llei, no es computaran les pèrdues per deteriorament reconegudes en els comptes anuals, derivades dels actius següents:

• Immobilitzat material.

• Inversions immobiliàries.

• Existències.

Originalment, el que disposa la disposició addicional única del Reial decret llei 10/2008 només seria d’aplicació excepcional en els dos exercicis socials que es tanquessin a partir del 13 de desembre de 2008. No obstant això, aquest règim extraordinari s’ha anat prorrogant com veurem.

2010

L’article 1 del Reial decret llei 5/2010, de 31 de març, va renovar, sense solució de continuïtat i amb caràcter general legal, durant els dos exercicis socials que es tanquessin a partir de l’entrada en vigor d’aquest, l’aplicació del que es disposa en l’apartat 1 de la disposició addicional única del Reial decret llei 10/2008, de 12 de desembre. L’entrada en vigor del Reial decret llei esmentat va ser el dia 1 d’abril de 2010.

2012

La disposició addicional 5a del Reial decret llei 2/2012 va tornar a renovar, sense solució de continuïtat i amb caràcter general legal, durant l’exercici social que es tanqués a partir del 4 de febrer de 2012, l’aplicació del que es disposa en l’apartat 1 de la disposició addicional única del Reial decret llei 10/2008, de 12 de desembre.

2013

Com que el procés de consolidació bancària havia de suposar una nova caiguda significativa del valor de mercat dels béns immobles, es va fer necessari l’aprovació d’una nova pròrroga d’aquesta mesura, almenys, durant aquest any, que és el temps mínim per a negociar la reestructuració dels passius del sector, i ampliar l’àmbit d’aplicació per a evitar que les empreses del sector immobiliari entressin en situació de concurs de creditors; així, la disposició final 3a del Reial decret llei 3/2013, de 22 de febrer, pel qual es modifica el règim de les taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i el sistema d’assistència jurídica gratuïta, va modificar la dita disposició addicional única del Reial decret llei 10/2008 i va establir el que segueix:

Apartat 1

Únicament als efectes de la determinació de les pèrdues per a la reducció obligatòria de capital regulada en l’article 327 del Text refós de la Llei de societats de capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, i per a la dissolució prevista en l’article 363.1.e) del citat text refós, així com respecte del compliment del pressupost objectiu del concurs previst en l’article 2 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal (avui, a l’article 2 del Text Refós de la Llei concursal, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig), no es computaran les pèrdues per deteriorament reconegudes en els comptes anuals, derivades de l’immobilitzat material, les inversions immobiliàries i les existències.

Apartat 2

El que es disposa en l’apartat anterior únicament serà d’aplicació excepcional en els exercicis socials que es tanquin l’any 2013.

En l’exposició de motius del Reial decret llei 3/2013, es comentava que es preveia que aquesta serà l’última pròrroga que hi hauria, ja que els ajustos en l’actiu de les entitats els últims anys suposaran un ajust correlatiu en el passiu.

2014

La disposició final setena del Reial decret llei 4/2014, de 7 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració de deute empresarial, amb l’objectiu d’evitar que les empreses incorrin en causa legal de reducció de capital i, si és el cas, de dissolució a causa de les pèrdues, torna a modificar l’esmentat Reial decret llei 10/2008, de manera que la disposició addicional única queda de la manera següent:

Apartat 1

Únicament als efectes de la determinació de les pèrdues per a la reducció obligatòria de capital regulada en l’article 327 del Text refós de la Llei de societats de capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, i per a la dissolució prevista en l’article 363.1.e) del citat Text refós, així com respecte del compliment del pressupost objectiu del concurs previst en l’article 2 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal (avui, a l’article 2 del Text refós de la Llei concursal, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig), no es computaran les pèrdues per deteriorament reconegudes en els comptes anuals, derivades de l’immobilitzat material, les inversions immobiliàries i les existències o de préstecs i partides a cobrar.

Apartat 2

El que es disposa en l’apartat anterior únicament serà d’aplicació excepcional en els exercicis socials que es tanquin l’any 2014.

En l’exposició de motius del Reial decret llei 4/2014 esmentat es comenta que la culminació de la reestructuració del sector financer i la posada en marxa de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) influeix en el sector immobiliari i en el reajustament de preus dels actius immobiliaris. Segons el Govern, és previsible que també ho farà l’aprovació mateixa d’aquest reial decret llei, cosa que ha fet aconsellable aprovar una nova pròrroga d’aquesta mesura durant aquest any.

2020: COVID-19

Com ja hem vist, segons l’article 18 del Reial decret llei 16/2020, de 28 d’abril, de mesures processals i organitzatives per a fer front a la COVID-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia, amb la d’atenuar temporalment i excepcionalment les conseqüències que tindria l’aplicació en l’actual situació de les normes generals sobre dissolució de societats de capital, es regula que a l’efecte de la causa legal de dissolució per pèrdues no es computin les d’aquest exercici. Així, els sols efectes de determinar la concurrència de la causa de dissolució prevista en l’article 363.1 e) del Text refós de la Llei de societats de capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, no es tindran en consideració les pèrdues d’aquest exercici 2020. Si en el resultat de l’exercici 2021 s’apreciessin pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, caldrà que els administradors convoquin, o que ho sol·liciti qualsevol soci en el termini de dos mesos comptadors des del tancament de l’exercici conforme a l’article 365 de la dita Llei, la celebració de Junta per a procedir a la dissolució de la societat, tret que s’augmenti o es redueixi el capital en la mesura suficient. Això anterior s’entén sense perjudici del deure de sol·licitar la declaració de concurs d’acord amb el que s’estableix en el reial decret llei esmentat.