FISCAL

MODELS DE DECLARACIÓ IS - IRNR

Ordre HAC/565/2020 de 12 de juny, per la qual s’aproven els models de declaració de l’impost de societats i de l’impost sobre la renda de no residents per als períodes impositius de 2019 i instruccions del procediment de declaració i ingrés (BOE núm. 177 de 26/6/2020)

Entrada en vigor: 1 de juliol de 2020.

Novetats derivades del coronavirus

1. Ampliació dels terminis per a aprovar els comptes anuals

L’única modificació normativa que afecta puntualment les declaracions de l’impost corresponents als períodes impositius iniciats el 2019, i que és conseqüència de la crisi sanitària de la COVID-19, és la mesura aprovada pel RDL 8/2020, de 17 de març i pel RDL 19/2020, de 26 de maig, en relació amb les mesures extraordinàries que amplien els terminis d’aprovació dels comptes anuals, i que afecta la presentació de la declaració de l’impost de societats per als contribuents que s’ajustin al RDL 8/2020, de 17 de març.

En aquest canvi normatiu s’habilita la presentació d’una nova declaració fins al 30 de novembre com a conseqüència de no haver aprovat els comptes en el termini voluntari de declaració.

Per això es fa necessari introduir, en els models 200 i 220 que s’aproven en aquesta ordre, unes noves caselles:

• Declaració corresponent a l’article 124.1 LIS sense aprovar els comptes anuals. Han de marcar aquesta casella els contribuents el termini dels quals per a formular i aprovar els comptes anuals de l’exercici s’ajusti al que es disposa en els articles 40 i 41 del RDL 8/2020, de 17 de març, quan presentin la declaració de l’impost per al període impositiu corresponent a aquest exercici sense que s’hagin aprovat els comptes anuals.

• Nova declaració article 12.2 del Reial decret llei 19/2020. Cal marcar aquesta casella si es presenta una nova declaració (termini fins al 30-11-2020). Això es farà en el cas que l’autoliquidació de l’impost que hagi de resultar d’acord amb els comptes anuals aprovats per l’òrgan corresponent difereixi de la presentada amb anterioritat sense que aquests s’haguessin aprovat.

• En cas que aquesta nova declaració tingui la consideració de complementària, a més, caldrà marcar la casella corresponent a la declaració complementària.

• Nova declaració de l’article 12.2.b) del Reial decret llei 19/2020 no complementària: import ingrés/devolució efectuada de la declaració originària. Aquesta casella s’incorpora a la pàgina 14 bis del model 200 i a la pàgina 9 del model 220 per a gestionar aquesta nova declaració de la mateixa manera que en el cas de les declaracions complementàries.

Recordem el contingut de l’article 12 del RDL 19/2020 sobre la presentació de la declaració de l’impost de societats per als contribuents que s’ajustin, per a la formulació i aprovació dels comptes anuals de l’exercici, al que es disposa en els articles 40 i 41 del RDL 8/2020, de 17 de març:

• Els contribuents de l’impost de societats el termini dels quals per a formular i aprovar els comptes anuals de l’exercici s’ajusti al que es disposa en els articles 40 i 41 del RDL presentaran la declaració de l’impost per al període impositiu corresponent a aquest exercici en el termini previst en l’apartat 1 de l’article 124 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost de Societats (LIS).

Si al final d’aquest últim termini els comptes anuals no haguessin estat aprovats, la declaració s’efectuarà amb els comptes anuals disponibles.

A aquest efecte, s’entendrà per comptes anuals disponibles:

— Per a les societats anònimes cotitzades, els comptes anuals auditats a què es refereix la lletra a) de l’article 41.1 RDL 8/2020.

— Per a la resta de contribuents, els comptes anuals auditats o, si no és possible, els comptes anuals formulats per l’òrgan corresponent, i si no es disposa d’aquests, la comptabilitat disponible gestionada d’acord amb el que es preveu en el Codi de Comerç o amb el que s’estableix en les normes per les quals es regeixin.

• En el cas que l’autoliquidació de l’impost que hagi de resultar d’acord amb els comptes anuals aprovats difereixi de la presentada en el termini ordinari de declaració, els contribuents presentaran una nova autoliquidació amb termini fins al 30 de novembre de 2020.

— Nova declaració complementària: aquesta nova autoliquidació tindrà la consideració de complementària a l’efecte previst en l’article 122 LGT, si d’aquesta resultés una quantitat per ingressar superior o una quantitat per retornar inferior a la derivada de l’autoliquidació anterior efectuada d’acord amb el que es disposa en l’apartat anterior.

La quantitat per ingressar resultant generarà interessos de demora d’acord amb el que es disposa en l’article 26 LGT des de l’endemà del dia que acabi el termini previst en l’article 124.1 LIS, sense que li sigui aplicable el que es disposa en l’article 27 LGT.

— Nova declaració en la resta de casos: en els casos en què la nova declaració no tingui la consideració de complementària, la nova autoliquidació tindrà efecte des que es presenti, sense que sigui aplicable el que es disposa en l’article 120.3 LGT i en els articles 126 i següents del Reglament General aprovat pel Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, ni es limitin les facultats de l’Administració per a verificar o comprovar la primera i la nova autoliquidació.

Pel que fa a la nova autoliquidació, no seran aplicables les limitacions a la rectificació de les opcions a què es refereix l’article 119.3 LGT.

• En el cas de devolució de quantitats derivades de l’aplicació del que es disposa en aquest article, s’aplicarà l’article 127 LIS. A aquest efecte el termini dels 6 mesos es comptarà a partir de la finalització del termini establert en l’apartat anterior per a la presentació de la nova autoliquidació.

• No obstant això anterior, quan de la rectificació a què es refereix la lletra b) de l’apartat 3 de l’article 12 d’aquest RDL 19/2020 resulti una quantitat per retornar com a conseqüència d’un ingrés efectiu en l’autoliquidació anterior, es generaran interessos de demora sobre aquesta quantitat des de l’endemà del dia que acabi el termini voluntari de declaració a què es refereix l’apartat 1 de l’article 124 LIS fins al dia en què s’ordeni el pagament de la devolució.

• Finalment, s’indica que les autoliquidacions presentades pels obligats tributaris a què es refereix aquest article 12 podran ser objecte de verificació i comprovació per l’Administració, que, si és el cas, practicarà la liquidació que sigui procedent i que en particular no es derivarà cap efecte preclusiu de les rectificacions a què es refereix la lletra b) de l’apartat 2 d’aquest article.

2. Correccions al resultat del compte de pèrdues i guanys

Es modifica el quadre detall de les correccions al resultat del compte de pèrdues i guanys (exclosa la correcció per impost de societats) de la pàgina 19 del model 200, que excepcionalment per a aquesta campanya tindrà caràcter voluntari per a tots els ajustos de les pàgines 12 i 13 d’aquest model, incorporant així un desglossament que deriva de la informació comptable i fiscal del contribuent.

Aquest quadre detall és voluntari per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2019 a causa de la crisi sanitària del coronavirus, que pot comportar dificultats per als contribuents en la implementació dels desenvolupaments informàtics i funcionals necessaris, si bé la finalitat d’aquest desglossament és que en períodes impositius següents sigui obligatori.

Aquesta modificació s’adreça a facilitar l’ompliment de les correccions al resultat del compte de pèrdues i guanys (exclosa la correcció per impost de societats) en exercicis futurs a conèixer si les correccions fiscals practicades són permanents, temporàries amb origen en l’exercici o en exercicis anteriors, així com el saldo pendent a fi d’exercici de cadascun dels ajustos. Aquesta informació, un cop omplerta, s’agruparà en el quadre resum que es conté en les pàgines 26 bis a 26 sexties del model 200, que també serà d’ompliment voluntari per a períodes impositius iniciats a partir de l’1 -1-1-2019.

Modificacions normatives 2018

Algunes modificacions normatives que van tenir efecte una vegada iniciat el període impositiu de 2018, poden constituir per a determinats contribuents, depenent de la data d’inici del seu període impositiu, una novetat en la seva declaració de l’impost.

La Llei 8/2018, de 5 de novembre, va modificar, amb efectes per als períodes impositius iniciats a partir del 7-11-2018:

• La regulació de la reserva per a inversions a Canàries (article 27 Llei 19/1994).

• Límits de les deduccions per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals fetes a Canàries.

• La deducció per inversions a Canàries (article 94 Llei 20/1991).

• Les entitats que contractin un treballador perquè dugui a terme l’activitat a Canàries tenen dret al gaudi dels beneficis fiscals que estableixi la normativa fiscal per creació d’ocupació, incrementats en un 30 % (article 94 bis Llei 20/1991).

El Reial decret llei 17/2018, de 8 de novembre, amb efectes per als períodes impositius iniciats a partir del 10-11-2018, va regular un nou supòsit de despesa fiscalment no deduïble que estableix que no tindrà la consideració de despesa fiscalment deduïble el deute tributari de l’ITPAJD, modalitat AJD-documents notarials, quan es tracti d’escriptures de préstec amb garantia hipotecària en els quals el subjecte passiu sigui prestador (article 15.m LIS).

MERCANTIL

LLEI CONCURSAL

Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei concursal (BOE núm. 127 de 7/5/2020)

Entrada en vigor: l’1 de setembre de 2020.

El text refós de la Llei concursal es dicta en compliment de la disposició final tercera de la Llei 1/2019, de 20 de febrer, de secrets empresarials, que habilitava un nou termini per a la seva elaboració i incloïa la facultat, en amplis termes, de reordenar, aclarir i harmonitzar els textos legals que havien de ser refosos.

«La història de la Llei concursal és la història de les seves reformes», tal com reconeix la Comissió General de Codificació encarregada d’aquesta refosa legal.

La nova llei té com a objectiu ordenar un text que les successives reformes havien embolicat; redactar les proposicions normatives de manera que siguin fàcils de comprendre i, per tant d’aplicar i eliminar contradiccions i fins i tot normes duplicades o innecessàries. En tres paraules: reordenament, aclariment i harmonització.

Reordenament

L’alteració de la sistemàtica que porta a terme el nou text legal facilita la identificació de la norma i la comprensió de la funció que compleix Aquesta nova distribució ha suposat el trasllat i la recol·locació de molts articles que fins ara es contenien en títols diferents de la Llei concursal.

Aclariment

En aquest sentit, el Govern, amb aquesta nova norma, no només ha pretès oferir un text que fos sistemàtic, clar i intel·ligible, sinó que també ha afrontat una veritable tasca refonedora amb «ajustos» importants orientats a mantenir la unitat de les concepcions, convertir en norma expressa principis implícits, completar solucions legals satisfent les llacunes existents i rectificar les incongruències detectades. Aquestes són les raons per les quals alguns afirmen que la feina tècnica d’elaboració de la nova llei aporta «contingut innovador».

Fragmentació

Són més de 750 articles, 507 més que els que tenia la Llei que derogarà gairebé en la seva integritat (Llei 22/2003, de 9 de juliol). Aquest increment es deu, en part, al fet que en el nou text refós es dedica un article a cada matèria, i s’evita que un mateix precepte s’ocupi de qüestions diferents o heterogènies.

A vegades, un sol article de la Llei concursal ha donat lloc a tot un capítol o a tota una secció: per exemple, l’article 5 bis de la Llei concursal, sobre comunicació de negociacions amb els creditors; l’article 64, sobre els efectes de la declaració de concurs sobre els contractes de treball; l’article 100, sobre contingut de la proposta de conveni; l’article 149, sobre regles legals en matèria de liquidació de la massa activa; l’article 176 bis, sobre especialitats de la conclusió del concurs per insuficiència de la massa activa; o l’article 178 bis, sobre el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet. Un cas particular és el de l’article 71 bis, sobre el règim especial de rescissió de determinats acords de refinançament, i el de la disposició addicional 4.a, sobre homologació d’aquests acords, que han donat lloc a tot un títol.

Acords de refinançament

A propòsit dels acords de refinançament, només cal lamentar l’oportunitat perduda de solucionar les nombroses deficiències detectades en la seva aplicació. Potser és aquí on els límits de la refosa resulten més patents, perquè la delegació per a aclarir no és delegació per a reconstruir sobre noves bases les institucions, malgrat el «contingut innovador» esmentat.

Europa

En l’últim llibre de la nova llei s’inclouen les normes de dret internacional privat. La raó d’aquesta posposició se centra en la coherència sistemàtica, perquè hi ha normes del dret internacional privat de la insolvència, fins ara circumscrites al concurs de creditors, que s’hauran d’aplicar als acords de refinançament i als acords extrajudicials de pagaments tal com estableix el Reglament (UE) 2015/848.