La Junta Fiscal Europea demana aclarir la tornada a la consolidació fiscal abans de la primavera de 2021

L’a Junta Fiscal Europea va assenyalar que la suspensió de les regles fiscals comunitàries derivada de la crisi que ha provocat la pandèmia de coronavirus estava «plenament justificada» i de moment no veu raons per a activar-les de nou, però ha demanat que s’aclareixi com a molt tard a la primavera de 2021 com es reprendrà la senda de la consolidació fiscal.

L’organisme fiscal independent de la UE ha publicat el seu informe anual, on destaca que la greu crisi provocada per la COVID-19 va justificar que es recorregués a la clàusula de fuita general prevista en el Pacte d’Estabilitat i Creixement. Ara bé, critica que la seva activació «hauria d’haver aportat indicacions sobre el calendari i les condicions de sortida o revisió».

«S’haurien d’oferir aclariments durant la primavera de 2021 com a molt tard», remarca el text que ha presentat la Junta Fiscal Europea, on també remarca que «òbviament a hores d’ara no hi ha raons per a desactivar la clàusula».

La UE va suspendre les normes fiscals del Pacte d’Estabilitat i Creixement a la fi de març amb l’objectiu de donar marge pressupostari als governs per a llançar els seus programes d’estímul econòmic. D’aquesta manera, van decaure els ajustos estructurals exigits a cada Estat membre però només de forma temporal, fins que les regles fiscals comunitàries es recuperin.

La Junta Fiscal Europea ha demanat en aquest context que s’aclareixi al més aviat possible quins indicadors es tindran en compte per a tornar a la senda de la consolidació fiscal. «Sense un enteniment comú sobre quan i com es revisarà la clàusula, la transició a una aplicació normal del Pacte conduirà a debats polèmics», adverteixen.

Així, al parer de la Junta Fiscal Europea, «no seria aconsellable» que la taxa de creixement del PIB fos l’indicador clau per a recuperar el Pacte d’Estabilitat. Per contra, esperar que l’eurozona recuperi el PIB previ a la crisi «tindria més sentit».

Agència Europa Press

L’ICAC espera que el nou reglament d’auditoria entri en vigor el 2021

El president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), Santiago Durán, confia que el nou reglament de la Llei d’auditoria de comptes entrarà en vigor l’1 de gener de 2021, per a aconseguir delimitar l’estructura normativa de la professió, alhora que ha reclamat «col·laboració»al sector.

El representant de la màxima autoritat comptable espanyola ha defensat que l’esborrany inicial d’aquest nou reglament «s’ha millorat» mitjançant la identificació dels interessos de la professió auditora.

D’altra banda, el president de l’Institut de Censors Jurats de Comptes d’Espanya (ICJCE), Ferran Rodríguez, ha lamentat que la gestació del nou reglament hagi estat «un procés molt llarg» i ha reivindicat que «s’escolti i es comprengui la situació del sector», tant pel que fa a la implementació del mateix reglament com als «reptes de futur» que afronta el sector en conjunt.

Finalment, el president del Col·legi, Antoni Gómez, ha manifestat que «encara que a Espanya el percentatge d’auditories voluntàries arriba al 30 %, caldria potenciar-ne la pràctica encara més per buscar la necessària confiança i transparència entre organitzacions i per al conjunt de la societat».

«En aquests temps convulsos, mantenir i augmentar la confiança entre empreses i institucions és, sens dubte, importantíssim per a la recuperació i el desenvolupament econòmic del país», ha afegit Gómez.

Agència Europa Press

UGT exigeix que el contagi de la COVID-19 es consideri malaltia professional per al personal sociosanitari

La Unió General de Treballadors (UGT) va sol·licitar a la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social que les malalties patides pel personal que presta servei en centres sanitaris o sociosanitaris com a conseqüència del contagi del nou coronavirus siguin considerades com a malaltia professional en lloc de com a accident de treball sense cap mena de limitació temporal.

El sindicat ha exigit que el contagi s’ha de considerar contingència professional, no com a accident de treball sinó com a malaltia professional, d’acord amb el que s’estableix en l’article 157 del TRLGSS, per a determinats professionals.

I és que, segons el parer del sindicat, hi ha determinades activitats, previstes en l’Annex 1 del Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s’estableixen criteris per a la seva notificació i registre, per a les quals el contagi de la COVID-19 s’ha de considerar jurídicament com a «malaltia professional».

En concret, es preveuen com a malalties professionals les infeccioses causades per agents biològics (Grup 3) pel treball de les persones que s’ocupen de la prevenció, assistència mèdica i activitats en les quals s’ha provat un risc d’infecció.

En aquest sentit, UGT ha exigit que les malalties professionals tinguin, com estipula la normativa, un seguiment especial amb reconeixements mèdics previs i periòdics obligatoris, amb les responsabilitats correlatives per manca de compliment

Addicionalment, tenen previstos períodes d’observació i obligacions especials. Segons el sindicat, les activitats professionals que haurien d’estar subjectes a la consideració de malaltia professional per contagi de la COVID-19 serien el personal de laboratori i el personal no sanitari, treballadors de centres assistencials o de cures de malalts, tant en ambulatoris com en institucions tancades o a domicili.

La llista la completen els treballadors del transport sanitari; els treballadors de laboratoris de recerca o anàlisis clíniques; els treballs de presa, manipulació o ús de sang humana o els seus derivats; els odontòlegs; el personal d’auxili; els treballadors de centres penitenciaris; i el personal d’ordre públic.

Agència Europa Press

Fedea proposa un «coronatribut» mitjançant un recàrrec temporal en l’IRPF per a reduir el dèficit

La Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) proposa introduir un recàrrec extraordinari en l’IRPF de manera temporal i fins que s’aconsegueixi equilibrar els comptes públics, després que la crisi del coronavirus hagi de disparar el dèficit públic per sobre del 10 % del PIB, segons les estimacions de diferents organismes.

Entre les mesures de caràcter temporal suggereixen l’ús dels «coronatributs» amb la finalitat d’ajudar a finançar d’una forma «equitativa» les despeses extraordinàries generades per la pandèmia, incloent-hi les «mesures necessàries» de protecció social i reactivació.

També s’hi inclourien mesures de caràcter estructural i permanent, dirigides a aconseguir un sanejament estable i durador de les finances públiques i a establir les bases d’un creixement «sòlid i integrador». A més, Fedea indica que els dos tipus de mesures s’han de plantejar en combinació amb iniciatives de «racionalització de la despesa pública».

Vigent durant un període limitat

En relació amb el primer bloc, els experts consideren que el «coronatribut més just i més senzill» seria un recàrrec extraordinari en l’IRPF, que estaria vigent durant un període limitat fins a aconseguir un cert equilibri en les finances públiques.

Quant a les mesures estructurals i més a llarg termini, el seu objectiu seria equilibrar de la manera «més eficient possible» la bretxa estructural entre ingressos i despeses públiques, que els autors xifren en 35.000 milions d’euros amb dades de 2019.

Eliminar beneficis fiscals d’IVA, IRPF i Societats

Proposen una «reforma integral del sistema fiscal» que hauria de ser fruit d’un ampli pacte entre les forces polítiques i els agents socials. «Si calgués, la seva entrada en vigor podria ser gradual, segons les exigències que es puguin derivar de l’acompliment de les variables macroeconòmiques», subratlla el document.

En concret, Fedea proposa avaluar «de forma exhaustiva» i amb criteris de «eficiència i efectivitat» tots els beneficis fiscals (exempcions, reduccions, deduccions, bonificacions, tipus reduïts, etc.) que redueixen el gravamen efectiu dels principals impostos, com l’IRPF, IVA i impost de societats.

«L’eliminació d’alguns d’aquests beneficis podria generar un volum important d’ingressos i contribuir a reduir les ineficiències associades amb aquests impostos», destaquen.

Així mateix, Fedea assegura que també pot ser «un bon moment» per a eliminar el règim d’estimació objectiva (conegut com a tributació en mòduls) dels rendiments d’activitats econòmiques en l’IRPF i, en paral·lel, el règim simplificat de l’IVA, pel qual tributen molts autònoms.

Impost de societats neutral

Igualment, també demana aproximar «tant com es pugui» l’impost de societats a un impost neutral, que no distorsioni les decisions d’inversió, finançament i organització empresarial, integrat correctament amb l’IRPF i amb un repartiment equitatiu de la seva recaptació entre països en el cas de les empreses multinacionals.

Fedea també aposta per abordar una «reforma integral» de la tributació del capital que prevegi conjuntament el seu gravamen en l’IRPF i en l’impost sobre el patrimoni, per a assegurar la seva neutralitat entre actius, evitar que pugui ser confiscatòria i situar-la en línia amb la tributació del capital als països de l’entorn.

«Resulta igualment ineludible la reforma de l’impost sobre successions i donacions», subratlla Fedea, favorable també a aproximar els tipus de gravamen sobre begudes alcohòliques, feines del tabac i combustibles fòssils als establerts als principals països de la Unió Europea.

En la mateixa línia, demana aprofitar el recorregut que encara tenen els impostos mediambientals, augmentar els ingressos públics basats en el principi de benefici (taxes, preus públics, copagaments, etc.) i continuar reforçant la lluita contra l’economia submergida, l’evasió i l’elusió fiscal.

Finalment, Fedea aposta perquè les reformes tributàries es duguin a terme en coordinació amb les comunitats autònomes i els ajuntaments, ja que la reforma fiscal també hauria de tenir en compte la revisió de les figures que integren la tributació local.

Agència Europa Press