Les taxes Tobin i Google es liquidaran a partir d’abril i juliol, respectivament

Els nous impostos a determinats serveis digitals i a les transaccions financeres, coneguts com taxes «Google» i «Tobin», van entrar en vigor el 16 de gener passat, amb la previsió del Govern que aportin a les arques públiques uns 1.800 milions d’euros.

No obstant això, el Ministeri d’Hisenda va decidir endarrerir les dates per a la presentació de les liquidacions dels nous impostos per la necessitat d’ampliar el termini d’implantació d’aquestes noves figures tributàries i per facilitar als contribuents el compliment de les noves obligacions fiscals, una cosa que no afecta ni la seva entrada en vigor ni els ingressos esperats.

Taxa Tobin

La liquidació de l’impost a les transaccions financeres (taxa Tobin), que serà mensual, estava previst que comencés el 22 de febrer passat sobre les activitats del mes de gener i així, successivament, fins a finalitzar l’exercici, al voltant del dia 20 de cada mes.

No obstant això, Hisenda ha retardat les primeres liquidacions i ara el nou termini s’ha fixat entre el 10 i el 20 d’abril per a les activitats del mes de gener, febrer i març; és a dir, s’agrupa la liquidació dels primers tres mesos.

A partir d’aquí, la liquidació serà mensual i s’haurà de presentar entre els dies 10 i 20 de cada mes respecte al mes immediatament anterior.

Taxa Google

Una cosa similar ha succeït amb el nou impost sobre determinats serveis digitals (taxa Google), la primera presentació de la qual s’havia de fer el 30 d’abril respecte de les activitats del primer trimestre, atès que en aquest cas la liquidació és trimestral.

Ara, amb el nou calendari previst per Hisenda, la primera presentació de l’impost es farà al juliol respecte del negoci generat el primer semestre, de manera que s’agrupen els dos primers trimestres. Després, la liquidació es farà de manera trimestral.

56 cotitzades tributaran per la taxa Tobin

L’Agència Tributària va publicar una llista de societats espanyoles amb accions que presentaven un valor de capitalització borsària superior a 1.000 milions d’euros a data del 16 de desembre passat, ja que fins a l’entrada en vigor de la llei de la «taxa Tobin» es va establir que es prendrien com a referència les companyies amb una capitalització que presentés un mes abans un valor de mercat superior a aquesta xifra.

En aquella data, un total de 56 societats espanyoles tenien accions amb un valor de capitalització borsària superior a 1.000 milions d’euros. Al capdavant hi havia Inditex (82.778 milions), Iberdrola (71.501 milions) i Banco Santander (46.455 milions), juntament amb BBVA (27.044 milions), Amadeus (26.579 milions), Cellnex (24.578 milions) i Endesa (23.832 milions).

Els segueixen Aena, Siemens Gamesa, Naturgy, Telefónica, Ferrovial, la filial espanyola d’EDP Renovaveis, Grifols, CaixaBank, Repsol, Red Eléctrica, IAG, ACS, Acciona, Enagás, Mapfre, Bankia, Colonial, Bankinter, Fluidra, Merlin Properties, FCC, Grup Catalana Occidente, Ebro Foods, Viscofan, Zardoya Otis, Vidrala, Solaria Energía y Medio Ambiente, CIE Automotive o Acerinox.

També gravarà la taxa Tobin la compra d’accions de Corporación Financiera Alba, Laboratorios Farmacéuticos Rovi, Logista, Gestamp Automoción, Banc Sabadell, Almirall, Euskaltel, NH Hotel Group, PharmaMar, Prosegur, Mediaset, Amrest Holdings, Prosegur Cash, CAF, Meliá Hotels International, Sacyr, Applus Services, Indra, Unicaja i Faes Farma.

Agència Europa Press

Fundación Civismo: la diversitat autonòmica de successions no pot considerar-se dúmping fiscal

La diversitat normativa de l’impost de successions a Espanya no pot considerar-se dúmping fiscal, sinó una expressió de l’autonomia financera de les comunitats autònomes, segons un informe de la Fundación Civismo elaborat per la professora d’Hisenda Pública de la Universitat d’Alcalá de Henares, María Crespo.

Davant la possibilitat que el Govern recuperi la recaptació de l’impost sobre successions i donacions, transferit a les comunitats autònomes el 2009, amb l’argument d’un suposat dúmping fiscal, la professora Crespo assenyala que, encara que la fiscalitat de les successions no fos neutral quant a l’elecció del lloc de residència, «no pot parlar-se de dúmping fiscal, ja que les regions abaixen impostos en el legítim ús de les competències atribuïdes per la LOFCA».

«La diversitat normativa aplicada per aquestes permet aplicar una gran varietat de beneficis fiscals als diferents territoris, i té la seva traducció en els nivells de recaptació obtinguts per aquest impost, molt diferents», explica l’informe.

En el cas que la pretesa harmonització d’aquest impost es materialitzi en forma d’un augment de la pressió fiscal, i deixi sense efecte la bonificació aplicable a les transmissions entre pares i fills, Crespo assenyala que caldrà tenir en compte l’impacte de la crisi econòmica a cada comunitat autònoma per a saber quines tenen més probabilitat d’incórrer en dèficit.

«Si se’ls minva la capacitat per a recaptar impostos s’hauria de retornar a l’Estat la gestió de certes competències o relaxar-los l’objectiu de dèficit. A més, si la remodelació va dirigida a recentralitzar part de la recaptació a través de la implantació d’un gravamen uniforme a tot el país, caldrà reformar el finançament dels serveis que presten les comunitats, de manera que se sostinguin en part amb recursos procedents de l’Estat», opina aquesta experta.

D’altra banda, assenyala que si es decideix reformar aquest impost, cal replantejar la manera de determinar la base imposable de certes transmissions, «ja que no sempre responen a increments de la capacitat econòmica real del beneficiari, qui no hauria de veure’s obligat a alienar part del patrimoni per a fer front al pagament del tribut».

En cas contrari, adverteix, l’impost tindria un caràcter «confiscatori», i contravenint el que es preveu en l’article 31.1 de la Constitució espanyola. Així, sosté que la base liquidable hauria d’establir-se a partir d’un quadre de càlcul de quota líquida ajustada a les capacitats econòmiques reals.

Crespo conclou en l’informe que la configuració actual de successions i donacions, «lluny de considerar-se dúmping, constitueix un reflex fidel de l’autonomia financera i de la corresponsabilitat fiscal imprescindible perquè les regions puguin respondre de la gestió dels seus propis pressupostos d’ingrés i de despesa».

Agència Europa Press

Quasi 500 empreses sol·liciten participar en un pla de transformació digital

La nova edició del Programa Activa Indústria 4.0 corresponent a la convocatòria de 2020 ha rebut 492 sol·licituds d’empreses per a les 370 places disponibles, segons va informar el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.

Aquest programa el desenvolupen conjuntament la Secretaria General d’Indústria i de la Pime i les comunitats autònomes en col·laboració amb l’Escola d’Organització Industrial (EOI).

Amb un pressupost de més de 3,5 milions d’euros, la iniciativa facilita a les empreses un pla de transformació digital per a millorar la seva competitivitat.

Extremadura, Galícia, Navarra i Andalusia han estat les comunitats amb més empreses inscrites, acostant-se a les 50 sol·licituds. Per contra, Balears, Castella-la Manxa i Cantàbria han estat les que menys sol·licituds han presentat i alhora de les que menys places disposen.

El Programa Activa Indústria 4.0 forma part de l’Estratègia Nacional Indústria Connectada 4.0 i té l’objectiu d’impulsar la transformació digital per a abordar els reptes que suposa el nou paradigma de la Indústria 4.0, tant des del punt de vista de la competitivitat i internacionalització de les nostres empreses com des del punt de vista social, amb la desitjada generació d’ocupació de qualitat que afavoreixi el creixement sostenible de la nostra societat.

Agència Europa Press

Consum i les comunitats reconeixen el dret a mantenir condicions de comptes bancaris contractats sense comissions

El Ministeri de Consum i les comunitats autònomes han acordat un criteri únic per a considerar injustificat que una entitat bancària modifiqui les condicions d’un contracte de manera unilateral amb la finalitat de cobrar comissions si l’oferta comercial incloïa les expressions «sense despeses» o «zero comissions».

A partir d’ara, totes les autoritats de consum tindran en compte aquest criteri consensuat quan hagin de resoldre reclamacions o iniciar expedients sancionadors.

Consum i les comunitats autònomes han constatat que, en determinades ocasions, les entitats financeres ofereixen comptes corrents i d’estalvi sense despeses de manteniment. La condició sol ser que l’usuari compleixi alguns requisits relacionats amb un saldo mínim o amb domiciliacions de rebuts. Els bancs donen publicitat a aquests productes com a lliures de comissions.

Els últims temps, segons ha assenyalat el Ministeri, els usuaris que gaudien d’aquestes condicions han rebut comunicacions d’algunes entitats en les quals notifiquen modificacions del contracte amb nous requisits als acordats inicialment.

D’acord amb la normativa i la jurisprudència, les autoritats de consum entenen que, perquè la modificació unilateral de les condicions sigui possible, el contracte ha de recollir aquesta possibilitat. A més d’això, l’entitat ha de justificar una «raó vàlida» per a poder dur a terme canvis en el contracte, un concepte jurídic indeterminat que s’interpreta de manera restrictiva a favor del consumidor.

Finalment, l’entitat ha hagut d’informar l’usuari en el termini més breu possible. Si aquestes tres condicions es donen, el client té el dret a cancel·lar el contracte de manera immediata i sense cap penalització.

El Ministeri ha recordat que el consumidor sempre pot sol·licitar el contingut d’una oferta comercial, encara que no figuri expressament en el seu contracte. A més, l’entitat no podrà incloure clàusules que impedeixin exigir el compliment de l’oferta. Per consegüent, es considera abusiva qualsevol clàusula que suposi la renúncia o limitació de l’exercici de drets per part dels consumidors.

Amb tot això, el ministeri i les comunitats entenen que, si hi ha una modificació contractual contrària a l’oferta comercial «sense despeses» o «zero comissions», el client pot exigir el compliment del contingut íntegre de l’oferta i l’entitat no li pot exigir noves condicions per a continuar gaudint d’un compte sense despeses de manteniment.

Agència Europa Press

La DGT afirma que els autònoms no poden deduir-se les despeses del teletreball derivades de la pandèmia

La Direcció General de Tributs ha respost negativament a la consulta d’una autònoma que va sol·licitar la deducció de les despeses de subministraments (internet o llum, entre d’altres) del seu domicili particular per haver de desenvolupar a casa seva un treball que generalment desenvolupa al seu local, al qual ja no acudeix diàriament pel confinament derivat de la pandèmia, segons va indicar ATA en un comunicat.

D’acord amb la resposta de la Direcció General de Tributs recollida per ATA, no podran deduir-se les despeses extra en subministraments ocasionades per treballar des de casa pel fet de tractar-se d’una circumstància ocasional i excepcional.

No obstant això, l’organització d’autònoms assegura que segons la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels imposts de societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, els treballadors autònoms poden deduir-se el 30 % de les despeses de l’habitatge quan aquest s’utilitza com a espai de treball.

A més, ATA afegeix que sí que són deduïbles per part de les empreses, en aquest cas concret per confinament, les despeses extra produïdes al domicili dels treballadors assalariats.

Per això, des d’ATA van sol·licitar una «rectificació urgent» per part de l’Agència Tributària. «Els autònoms que s’han vist obligats a tancar per ordre administrativa, que han vist reduït el seu aforament, que han de seguir les recomanacions sanitàries, no s’entén que no puguin deduir-se les despeses com sí que pot fer una empresa respecte de les que es produeixen als domicilis dels treballadors assalariats quan han de teletreballar», va denunciar el president d’ATA, Lorenzo Amor.

A parer seu, és «incomprensible i discriminatori» que les despeses dels treballadors assalariats en teletreball siguin deduïbles i les despeses d’un autònom confinat no.

Agència Europa Press