LABORAL

MESURES EN MATÈRIA D’EFICIÈNCIA DEL SERVEI PÚBLIC DE JUSTÍCIA

La Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, ha suposat nombroses novetats en l’organització judicial espanyola, així com l’adopció d’una sèrie de mesures d’eficiència processal del servei públic de justícia que impliquen la modificació de diverses lleis.

Entrada en vigor: 3 d’abril de 2025, al cap de tres mesos de publicar-se al BOE, encara que s’hi recullen excepcions, com són el títol I, la disposició addicional 1a, les disposicions transitòries 1a a 8a, i la disposició final sisena, que entren en vigor al cap de vint dies des de la publicació.

No obstant això, la disposició transitòria 9a LO 1/2025 regula el règim transitori aplicable als procediments judicials; concretament, estableix que «Les previsions recollides s’aplicaran exclusivament als procediments incoats amb posterioritat a la seva entrada en vigor», encara que en aquells procediments judicials en curs a l’entrada en vigor de la llei orgànica, les parts de comú acord es podran sotmetre a qualsevol mitjà adequat de solució de controvèrsies. Concretament, la modificació de l’art. 50.1 LRJS, serà aplicable als procediments en què no s’hagi celebrat judici a l’entrada en vigor d’aquesta llei.

ASPECTES SOCIALS DE LA LLEI ORGÀNICA

Tornada a la nul·litat objectiva o automàtica dels acomiadaments, així com l’impagament o retard dels salaris com a causa d’extinció del contracte per voluntat de la persona treballadora, entre altres mesures de caràcter social.

Esmena de l’“error tècnic” de la Llei de paritat. Tornada a la nul·litat objectiva o automàtica dels acomiadaments.

Es corregeix l’error que es va produir amb la Llei de paritat i es modifiquen els art. 53.4.b (acomiadaments objectius) i 55.5.b (acomiadaments disciplinaris) de l’ET.

Extinció del contracte de treball per impagament o retard del pagament dels salaris

Es modifica l’art. 50 ET pel que fa a les causes d’extinció del contracte de treball per impagament o retard dels salaris, amb dret a les indemnitzacions assenyalades per a l’acomiadament improcedent. Concretament, s’hi afegeix el següent, a l’apartat 1, lletra b:

<

«Sense perjudici d’altres supòsits que el jutge, la jutgessa o el tribunal puguin considerar causa justa a aquest efecte, s’entén que hi ha retard quan se superi en quinze dies la data fixada per a l’abonament del salari, i la causa concorrerà quan es deguin al treballador o a la treballadora, en el període d’un any, tres mensualitats completes de salari, fins i tot no consecutives, o quan concorri retard en el pagament del salari durant sis mesos, fins i tot no consecutius».

Exempció de tributació de les indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador

Per raons de seguretat jurídica, es modifica l’art.7.e LIRPF, l’exempció prevista per a les indemnitzacions per acomiadament o cessament dels treballadors i treballadores; s’elimina així qualsevol dubte interpretatiu i es confirma expressament des d’un punt de vista legal que no deriven d’un pacte, conveni o contracte, les indemnitzacions acordades davant el servei administratiu com a pas previ a l’inici de la via judicial social. S’hi afegeix el següent:

«No tindran la consideració d’indemnitzacions establertes en virtut de conveni, pacte o contracte les que s’acordin en l’acte de conciliació davant el servei administratiu a què es refereix l’article 63 de la LRJS».

Noves competències dels inspectors de treball

La disposició final 25a LO 1/2025 inclou una nova disposició addicional 11a en la Llei 23/2015, 21 jul, Ordenadora del sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social, amb la redacció següent:

«El personal funcionari previst en l’article 3 d’aquesta llei podrà exercir activitats de conciliació, mediació i arbitratge en vagues i altres conflictes laborals alienes a la funció inspectora, en l’àmbit dels sistemes autònoms de solució de conflictes laborals constituïts mitjançant els acords interprofessionals o els convenis col·lectius a què es refereix l’article 83 ET, d’acord amb les normes reguladores del funcionament d’aquests, així com funcions arbitrals previstes en l’article 76 ET, sempre que aquestes activitats no tinguin caràcter permanent.

Aquestes activitats queden exceptuades del règim d’incompatibilitats previst en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats al servei de les administracions públiques.»

Dotació de més eficiència al sistema d’administració de justícia

Un dels canvis de més importància és passar d’un model d’òrgans unipersonals a un model de tribunals d’instància. El primer nivell de l’organització judicial operarà de manera col·legiada, igual que altres països de l’entorn. I així, el Títol I escomet la reforma organitzativa amb la creació i constitució de tribunals d’instància. Amb aquesta reforma es permet una organització basada en un únic tribunal assistit per una única organització que li donarà suport, l’oficina judicial, i s’eliminen els diferents jutjats amb la seva pròpia forma de funcionament. Un cop es constitueixin els tribunals d’instància (que es farà per fases que conclouran el 31 de desembre de 2025, segons la disp. trans. 1 LO 1/2025), els esments genèrics a jutjats, jutges o jutgesses hauran d’entendre’s referits als tribunals d’instància. I les referències a òrgans unipersonals hauran d’entendre’s referits a les seccions (disp. addic. 1 LO 1/2025). Per portar a terme aquesta reforma, a més del títol I, la disp. final 8 LO 1/2025, al seu torn, modifica la Llei 38/1988, de 28 desembre, de demarcació i planta judicial.

Un altre canvi de gran importància en el model és substituir els jutjats de pau per oficines judicials als municipis.

El capítol I del títol II LO 1/2025 conté reformes en línia amb les modificacions ja introduïdes en els dos Reials decrets llei de l’any 2023 en el sistema judicial (RD llei 5/2023 i RD llei 6/2023). Potencia els mitjans adequats de resolució de controvèrsies abans d’acudir a la via judicial i el paper de la negociació dels operadors jurídics, però se n’exclouen les matèries concursal i laboral que ja preveien aquests instruments en la normativa.

El capítol II del títol II LO 1/2025 conté reformes processals per a l’agilitació en la tramitació dels procediments judicials. Si ens aturem en els grans canvis de la LRJS, destaquem:

• S’incrementa l’impuls d’oralitat de sentències (igual que en altres ordres jurisdiccionals), no només pel que fa al dictat, sinó també a la notificació i la declaració de fermesa.

• Es pretén dotar la jurisdicció social de la màxima agilitació possible pel que fa als actes de conciliació davant del LAJ, possibilitant una agenda doble a instàncies de part si estimen viable la possibilitat d’acord conciliatori o d’ofici pel LAJ. Quant als terminis, se celebrarà al cap de deu dies des de l’admissió de demanda i trenta dies abans de l’acte de judici.

• S’amplia el termini de cinc a deu dies d’antelació a la data del judici per sol·licitar diligències de <preparació de la prova a practicar en aquest acte.

• Es reforma el recurs de cassació d’unificació de doctrina per aplicar la doctrina del TC i TEDH sobre el rigor d’admissió del recurs.

• Es perfila l’interès cassacional objectiu: si hi concorren circumstàncies que aconsellin un nou pronunciament de la Sala, quan la qüestió té una transcendència o projecció significativa, o si el debat suscitat presenta rellevància per a la formació de la jurisprudència.

Una altra novetat de la LO 1/2025 és la que introdueix la disp. addic. 8 LO 1/2025, que estableix una regulació bàsica sobre teletreball en l’àmbit de l’Administració de Justícia, limitat als llocs que puguin adequar-s’hi. Expressament, exclou:

• Funcions la prestació efectiva de les quals només quedi garantida amb la presència física de la persona funcionària al centre de treball.

• Serveis i funcions habituals dels jutjats en torn de guàrdia que requereixin la presència física de la persona funcionària.

Novetats en la Llei reguladora de la jurisdicció social

La norma pateix una revisió important quant a la forma, ja que s’opta per un llenguatge inclusiu (jutges-jutgesses o lletrats-lletrades de l’AJ) al llarg dels nous articles. Encara tenen més interès els canvis de fons dels articles relacionats que donem compte a continuació

Article 50 LRJS: Sentències orals.

Article 65 LRJS: Efectes de la sol·licitud de conciliació o de mediació prèvia. Els laudes arbitrals.

Article 75 LRJS: Deures processals de les parts.

Article 80 LRJS: Forma i contingut de la demanda.

Article 82 LRJS: Assenyalament dels actes de conciliació i judici.

Article 83 LRJS: Suspensió dels actes de conciliació i judici.

Article 84 LRJS: Celebració de l’acte de conciliació.

Article 85 LRJS: Celebració del judici.

Article 90 LRJS: Preparació i admissibilitat dels mitjans de prova.

Article 196 LRJS: Escrit d’interposició.

Article 210 LRJS: Interposició del recurs.

Article 219 LRJS: Finalitat del recurs. Legitimació del Ministeri Fiscal.

Article 221 LRJS: Forma i contingut de l’escrit de preparació del recurs.

Article 223 LRJS: Interposició del recurs.

Article 224 LRJS: Contingut de l’escrit d’interposició del recurs.

Article 225 LRJS: Decisió sobre l’admissió del recurs.

Article 236 LRJS: Revisió i error judicial, competència i tramitació.

Article 260 LRJS: Terceria de domini.

Article 264 LRJS: Realització dels béns.