El Suprem fixa que els bars no paguin l’impost de transmissions patrimonials oneroses per terrasses

La Secció Segona de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha fixat com a doctrina que els bars no han de pagar impost de transmissions patrimonials oneroses per les terrasses que tenen al carrer.

En concret, l’Alt Tribunal ha establert com a doctrina que «l’aprofitament especial del domini públic permès mitjançant l’autorització municipal d’instal·lació i explotació de terrasses perquè s’hi exerceixin activitats de restauració a la via pública no constitueix un fet imposable de l’impost sobre transmissions patrimonials oneroses».

El Suprem ha desestimat el recurs de la Generalitat de Catalunya contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia d’aquesta comunitat que va confirmar la resolució del Tribunal Economicoadministratiu Regional català, que, al seu torn, va estimar la reclamació d’una contribuent contra la liquidació de l’Agència Tributària de Catalunya pel concepte d’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, modalitat Transmissions patrimonials oneroses.

L’origen del plet va ser el requeriment de l’Agència Tributària de Catalunya a una contribuent, en un procediment de control de presentació de liquidacions, perquè presentés autoliquidació de l’impost sobre transmissions patrimonials per la instal·lació d’una terrassa a la via pública que li havia autoritzat l’Ajuntament de Badalona.

La interessada va respondre al requeriment manifestant que no estava obligada a presentar la declaració, perquè ja pagava la taxa per l’ocupació de la terrassa.

L’advocat de la Generalitat, però, sostenia que el fet que l’autorització administrativa per a la instal·lació i explotació d’una terrassa en un espai públic sigui per mitjà d’un aprofitament especial d’un ús privatiu amb instal·lacions desmuntables entra plenament dins de la definició del fet imposable de l’impost sobre transmissions patrimonials oneroses.

Ara, la Secció Segona de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha fixat com a doctrina que els bars no han de pagar impost de transmissions patrimonials oneroses per les terrasses que tenen al carrer.

El Tribunal ha afegit que l’equiparació que aparentment efectua l’article 13.2 del Text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats entre les concessions administratives i les autoritzacions per a l’aprofitament especial dels béns de domini públic —en aquest cas, terrasses d’establiments d’hostaleria a la via pública— «s’ha d’interpretar en el sentit que no tot aprofitament especial del domini, per si sol, origina un desplaçament patrimonial a favor de l’autoritzat, a l’efecte del seu gravamen per l’impost que ens ocupa».

En tot cas, ha assenyalat que «la constatació del requisit del desplaçament patrimonial a l’efecte del gravamen d’una autorització per a l’aprofitament especial del domini públic requereix un examen del contingut i les circumstàncies presents en aquesta autorització, perquè és rellevant a efectes fiscals».

Agència Europa Press

Hisenda avança al 2 d’abril l’inici de la campanya de la Renda i Patrimoni 2024

La campanya de la Renda i Patrimoni de 2024 començarà el pròxim 2 d’abril amb la presentació de les declaracions per internet, d’acord amb el calendari del contribuent de l’Agència Tributària.

L’Agència Tributària avança així l’inici de la campanya de la Renda, que l’any passat va arrencar el 3 d’abril i l’anterior, l’11 d’abril.

Segons el calendari publicat, la campanya començarà abans de l’inici de la Setmana Santa. El dia 3 d’abril s’obrirà el termini per a la presentació de les declaracions a través d’internet i s’allargarà fins al 30 de juny de 2025.

Entre el 6 de maig i el 30 de juny de 2025, l’Agència Tributària podrà confeccionar la declaració del contribuent per telèfon —la sol·licitud de cita estarà disponible del 29 d’abril al 27 de juny.

Serà entre el 2 i el 30 de juny de 2025 quan l’Agència Tributària podrà confeccionar als contribuents les declaracions presencialment a les seves oficines, amb sol·licitud de cita entre el 29 de maig i el 27 de juny.

Tanmateix, cal tenir en compte que el termini de presentació per a les declaracions amb resultat a ingressar i domiciliació acaba el 25 de juny.

ELS ATURATS HAURAN DE FER LA DECLARACIÓ

Una de les novetats més rellevants de cara a aquest any és que els aturats beneficiaris de la prestació per desocupació hauran de presentar la declaració de la renda a partir del 2025, amb independència que compleixin l’import mínim per a fer-la o no, com era preceptiu fins ara.

Fins aquest any, els aturats que percebien la prestació, com qualsevol assalariat, no estaven obligats a presentar la declaració si no obtenien ingressos superiors a 22.000 euros anuals o per sobre de 15.000 euros si tenia dos o més pagadors i un d’aquests li havia abonat més de 1.500 euros anuals.

Com una altra novetat d’aquest any, l’import dels segons o més pagadors a partir del qual és obligatori presentar la declaració de la renda s’eleva a 2.500 euros, enfront dels 1.500 euros que operaven fins ara.

Igual que l’any passat, també estaran obligats a presentar la declaració els autònoms, independentment dels ingressos que tinguin, i els beneficiaris de l’ingrés mínim vital (IMV).

TORNATS 12.907 MILIONS A 15,9 MILIONS DE CONTRIBUENTS

Les últimes dades de tancament de l’impost sobre la renda de les persones físiques del 2023 (IRPF 2023) reflecteixen que l’Agència Tributària ha tornat 12.907 milions d’euros a 15.852.000 contribuents.

D’aquesta manera, amb data 30 de desembre, s’han fet el 97,4% de les devolucions sol·licitades en nombre i s’han abonat el 94,9% dels imports corresponents a aquestes sol·licituds, en línia amb l’any anterior.

L’Agència Tributària destaca que al tancament de l’any es manté un «fort increment interanual» de les devolucions pagades (+7,9% en nombre i +14,5% en import), consistent amb la mateixa evolució de les sol·licituds de devolució presentades pels contribuents.

Al seu torn, en aquesta data s’han presentat un total de 24.131.000 declaracions, un 4,9% més que l’any anterior, de les quals un 67,5% (16.279.000) són amb resultat a tornar i 6.239.000, amb saldo a ingressar.

Agència Europa Press

El CEO del futur haurà de ser un navegador multivers

El valor i la serietat seran qualitats definitòries del nou CEO, però també haurà de mantenir el toc humà dins de l’ecosistema laboral, tot i que la digitalització i el treball híbrid ho faran més difícil.

Les onades geopolítiques, les demandes de transparència total, l’impuls cap a la sostenibilitat, la digitalització i la IA i les necessitats canviants de talent són forces que han ampliat dràsticament el paper del CEO (Chief Executive Officer), o director executiu d’una organització, que avui ha d’operar en un ecosistema multidimensional, multicultural, multinacional i multiempresarial, en el qual la qualitat, la cultura, els valors i la sostenibilitat encapçalen la seva agenda. Aquesta és una de les conclusions principals de l’informe «Survival of the fittest - How C-Suite rols are evolving», elaborat per la firma internacional de headhunting Amrop.

«Creiem que està sorgint un nou perfil de CEO i les vies tradicionals d’accés al lloc més alt d’una organització estan canviant. Quan es tracta de la supervivència del més fort en el turbulent entorn actual, l’autèntic nord d’una organització és tan important com el seu compte de resultats. En aquest sentit, la capacitat tècnica ja no és suficient i el nou director general ha de ser un creador de sensacions, ha d’aconseguir que els seus empleats considerin l’organització com “un bon lloc per treballar-hi”», explica Óscar García-Velasco, soci director d’Amrop Espanya.

Per això —asseguren des d’Amrop —, el valor i la serietat seran qualitats definitòries del nou CEO, però també haurà de mantenir el toc humà dins de l’ecosistema laboral, tot i que la digitalització i el treball híbrid ho faran més difícil.

A més a més, com a model de conducta i figura que representa els valors de l’empresa, el líder d’una organització haurà de demostrar que concilia la vida laboral i personal, «ja que està sotmès a l’escrutini d’una generació que aposta per una cultura del benestar que conciliï salut i patrimoni», afirma aquest informe.

En resum, aquestes serien algunes de les principals característiques que hauria de reunir el CEO del futur:

• Navegador multivers: haurà de dominar els àmbits macro i micro i ser present en tots els nivells de l’empresa. A més de l’abast cada vegada més gran de la funció i les seves exigències creixents de cara als grup d’interès, aquesta figura també haurà d’estar present en la primera línia interna de manera constant.

• Saviesa i propòsit: els directors generals àgils de ment estan més ben equipats per a identificar, escrutar i resoldre els dilemes d’un ecosistema empresarial ple de paranys i paradoxes. Les seves decisions es guien per valors i principis. Miren cap al futur amb la vista fixada en la millor oportunitat, en comptes de reaccionar cegament, i són capaços de conciliar contradiccions aparents per a arribar a una solució innovadora mitjançant una interpretació sofisticada i una gestió holística de les paradoxes.

• Sensibilitzador: la cultura i els valors són ara preocupacions centrals dels CEO. A mesura que la digitalització i el treball híbrid esdevinguin la norma, haurà d’involucrar les persones dins de l’«e-cosistema» i crear un gran lloc per treballar-hi, fins i tot quan la pròxima generació menystingui el «treball per a tota la vida».

• Líder de reputació i marca: el nou CEO és una figura pública multicanal, que ha de ser capaç d’expressar el propòsit de l’organització amb fluïdesa i autenticitat.

En aquest sentit, a fi de crear i encarnar públicament una cultura convincent i atreure les noves generacions, segons Aprop, els nous CEO necessitaran desenvolupar una sèrie d’atributs, com el valor i la serietat, la tolerància al risc, el lideratge de servei, l’autenticitat, la mentalitat d’aprenentatge, l’autoconsciència, la humilitat per a acceptar ajuda i el pensament paradoxal.

Això sí, l’informe també adverteix que la fam per la transformació empresarial està escurçant el mandat dels directors generals. «El fet que s’esperi que el CEO encarni els valors d’una organització té el seu revers —explica García-Velasco—. Si s’iconitza i s’alinea amb un propòsit o uns objectius concrets, serà difícil mantenir la mateixa persona al capdavant tan aviat com canviï l’agenda, sense que importi si ha tingut un mandat reeixit».

LA LEY